Cheesecake de Toblerone {Tots Sants}





































Avui és Tots Sants, i tal i com mana la tradició és dia de recordar els éssers estimats que ja no hi són.




































Com moltes vegades he dit, sóc anti-Halloween.
Tots els meus viatges a Nord Amèrica han coincidit a la tardor i amb el Halloween. M’ha encantat cel·lebrar aquesta tradició anglosaxona! Però allí, no aqui.

I tot i que aqui la tradició diu de menjar panellets i castanyes, he volgut portar-vos una recepta diferent, no precisament per cel·lebrar la castanyada, sino l’aniversari de la meva mare: un cheesecake amb toblerone!




Tot i que va ser a finals de setembre, he esperat fins avui a publicar la recepta per un motiu ben especial: amb ella tenim la sort de cel·lebrar dos aniversaris, la del seu naixement i la del seu trasplant.

Avui diada de Tots Sants, recordem als sers estimats que ja no hi són, i que gràcies a UN d’ells i que ni tant sols sabem si era home o dona, si era gran o jove… la meva mare segueix amb nosaltres.
































D’aqui aquestes imatges misterioses, de ser i no ser-hi.

La por a perdre algú que estimem. Al binomi de la certesa/incertesa de que segueix viu d’alguna manera o altra.




























































L’entrada d’avui la dedico als donants d’òrgans i a les seves famílies: moltes gràcies per la vostra valenta decisió.

Als receptors d’òrgans i a les seves famílies, que amb amor cuiden d’aquest regal cedit amb dolor.
Als membres de la meva família que ja no hi són. Que totes aquelles coses que ara em pertanyen són buides sense el vostre calor.

A tots els amics que prematurament he perdut, i que els seus records em desvetllen tímids somriures.
Aquest és el verdader esperit de Tots Sants.




























Bé, passem a la recepta.






































































































Enlla recepta CATAL`

Enlla recepta ESPAOL





Espero no haver-vos-ho fet passar malament amb aquesta entrada tan emotiva (almenys per mi), al cap i a la fi nosaltres encara som vius!




































































Tenir un blog es per mi una manera de compartir, no només una recepta i unes fotografies, sino de vegades també un sentiment, un detall, una experiència, una cosa potser insignificant però que té un especial valor.

Gràcies per acompanyar-m’hi.


44 comentaris:

  1. MGlòria, la teva entrada m'ha emocionat i no saps com! El meu pare va ser un d'aquests donants anònims...
    Una abraçada per tu i felicitats a la teva mare i que per molts anys més ho pugui celebrar!

    ResponElimina
  2. Glòria,
    M'has fet emocionar. Una entrada preciosa.
    Nani

    ResponElimina
  3. Estás que te sales!! Que fotos tan artísticas, son una preciosidad y ese aire que le has dado es divino!!
    Las de la ventana en particular me encantan!!
    El cheesecake no lo probaré, pero me quedo con todo lo demás!!
    Besotess

    ResponElimina
  4. ¡A mi me parece una entrada preciosa!. Tu madre ¡qué guapa es! y qué afortunada de haber tenido un donante. Tus fotos tienen una fuerza, un color y una profundidad impresionantes. Y qué te puedo decir de la receta, ¡una absoluta delicia!. Me ha encantado. un besote y un abrazo,

    www.cocinaamiga.com

    ResponElimina
  5. Glòria!!!! Quina entrada més bonica!!! No ser què és millor, si la recepta, si les fotos o les teves paraules!!! És que tot m'ha agradat molt. Aquesta recepta també la faré!!! Quina llista més llarga!!!
    Per cert, puc substituir el toblerone per alguna altra xocolata?
    Una forta abraçada, bonica!

    ResponElimina
  6. Aquesta entrada és insuperable. Una gran recepta, unes fotos excepcionals i una història molt humana. M'ha encantat. Per molts anys que continueu celebrant-hi. Magnífic tot.

    ResponElimina
  7. wuau! m'ha emocionat, per les teves paraules, per les teves fotos, per la composició, pel postre!
    per tot!
    muaccc!

    ResponElimina
  8. Gemma,
    La recepta la vaig fer amb el toblerone esperant trobar aquelles miques de nougat que es queden enganxades als caixals i que tanta rabia/passió a la vegada em desperen. La veritat es que només vaig trobar un lleuger gust de xocolata agradable.
    Així que crec que pots triar qualsevol altre barreta de xocolata o senzillament la xocolata que més t'agradi.


    CUALQUIER OTRO CHOCOLATE QUE SEA DE VUESTRO GUSTO SE PUEDE SUSTITUIR POR EL TOBLERONE.

    ResponElimina
  9. Preciosa entrada la de hoy y a quien la dedicas, me alegro por tu madre y felicito a todos esos donantes. Tus fotos preciosas pero me quedo con la de la ventana es preciosa. Bss

    ResponElimina
  10. Noia, una entrada preciosa... I tens tota la rao, amb tant de Halloween moltes vegades ens oblidem del veritable sentit del dia... EL pastis te una pinta deliciosa. Petonets

    ResponElimina
  11. Preciosa!

    Quina entrada més bonica. Pel que dius i per com ho transmets amb les teves fotografies. Cada dia enm deixes més meravellada. Ets una artista i tens una sensibilitat impresionant!

    Molts petonets!

    ResponElimina
  12. les fotos son molt, molt boniques. enhorabona x aquest post tan especial x tot!!

    ResponElimina
  13. M'ha semblat una entrada d'una bellessa incomensurable!
    Al principi, amb la primera foto, a velocitat alta, he patit, perque he pensat que anaves a parlar d'una persona que ja no hi era. Llavors l'alegria de saber que un esser estimat encara hi es, i llevors l'emoció d'unes paraules tendres i uns sentiments a flor de pell.
    Les fotografies son totes marevelloses!!!! tot i que poder m'agraden les darreres, les de lluny, amb el pastís sobre la peana sota la finestra. Però totes son magnífiques.
    La recepta espectacular. Tots els cheesecake son bons, i amb toblerone, encara que quasi no és noti, estic segura que ha d'estar bo.
    M'alegro que tingueu motiu per cel.lebrar 2 cumpleanys.
    Felicitats per tot!

    ResponElimina
  14. Gloria, qué entrada tan bonita! Me has emocionado mucho. Comprendo que tiene que ser un día lleno de fuertes emociones. Que disfrutes de tu mami por muchos años más!!!!
    Las fotos, increíbles, con ese aire vintage... Y la tarta, tiene que estar de muerte!!! Maravilloso post!
    Un beso grande!

    ResponElimina
  15. Esta mañana yo tambien he estado haciendo fotos en mi ventana, pero no tiene el encanto de la de tu madre, es su casa ¿verdad? felicítala de mi parte ¡Muak!

    ResponElimina
  16. Glòria!!
    Quiina entrada més emotiva, quines paraules tan ben dites i quines fotos tant precioses.
    M'ha agradat moltíssim!
    Una abraçada per la teva mare i una altre per tu.
    Paloma

    ResponElimina
  17. Una entada preciosa, Ma. Glòria. Una abraçada!

    ResponElimina
  18. El cheesecake molt bo però les fotografies... Impresionants, són fantàstiques, igual que el post.
    Petons!

    ResponElimina
  19. Hola preciosa, perdona que fuera tan escueta, aunque sabes que mi corazón lo dice todo. La verdad es que he tenido que salir corriendo porque los niños se han levantado y ha sido un momento extraño, estaba Asimilando tus palabras cuando una vocecita se ha colado :)
    Te recomiendo que te leas La rueda de la vida, te gustará. Un beso grandísimo para toda la familia.

    ResponElimina
  20. Mglòria una entrada muy emotiva,original y que me ha emocionado y ademas con estas estupendas fotos llenas de sensibilidad,me has tocado la fibra¡¡
    buenisima tambien la tarta
    peto

    ResponElimina
  21. Unes fotos precioses!
    I el pastís, amb el toblerone, ja de ser de vici total, per a llaminers de veritat ;)

    ResponElimina
  22. M. Glòria!
    Quina entrada més bonica! i quines fotos!
    Tens una mare estupenda, així que per molts anys ho pogueu celebrar amb un cheesecake tant especial com aquest.

    Petons

    ResponElimina
  23. Quina preciositat d'entrada....magnífica. I el pastís, una maravella!!!!molts petonets

    ResponElimina
  24. Una preciositat...no les paraules, les imatges ja parlen per si soles.

    ResponElimina
  25. Gloria una entrada preciosa, todo, las fotos , la tarta y el saber que a tu madre le han inyectado salud, nuevas esperanzas y proyectos.
    Besos

    ResponElimina
  26. M'ha agradat molt la teua entrada, les fotos, el text, ña recepta, tot... tens tota la raó, aquet déu ser el vertader esperit del dia de Tots sants.
    un besets
    Angi

    ResponElimina
  27. hola manetas mañosas i dolsas,les fotos parlen per si mateixas i les tebes paraulas desprenan una inmemsa sensibilitat.felicitats a tota la familia per tot lo que juns heu superat,i a la mare perque desde fa cuatre anys cada cumpleanys es especial.t,estimem mol

    ResponElimina
  28. Quin pastís! I quines fotos! Semblen un Velàzquez... petons

    ResponElimina
  29. Gloria, preciosa entrada. Me ha encantado leerte viendo las fotos de tu madre. Tienes toda la razón. Nadie sabe la generosidad y gratitud que hay en el mundo de los trasplantes de órganos. En realidad, tu madre ahora tiene que celebrar un segundo cumpleaños, porque ha nacido dos veces. Un beso fortísimo para las dos.

    ResponElimina
  30. Hacia tiempo que no te visitaba y me alegra volver para leer esta entrada tuya cargado de sentimientos. Me alegra un montón que tu madre vuelva a cumplir años gracias a esas almas anónimas. Las fotos me parecen espléndidas y transmiten esa sensación que has querido compartir. Felicidades a las dos.

    ResponElimina
  31. Preciosas palabras de agradecimiento. Siempre unos necesitamos de otros, todos somos necesarios y no sabemos cuando nos hará falta.Te felicito por este post tan hermoso y porque puedas seguir disfrutando de tu mami, unas fotos que realmente tienen un sentido especial y me enamore de la foto de la ventana en el pie de madera.
    Un beso guapa

    ResponElimina
  32. Preciós, he descubert el teu blog tot just ara i m'ha agradat molt. I les fotos precioses!

    ResponElimina
  33. Bones!!
    estem fent un seguiment per posar-nos al dia amb els bloggaires del sopar d'aquest Divendres. I és que som novates en això del blog i n'hi ha algun que tot i que ens sonava molt no coneixiem.
    A partir d'ara us seguirem de ben aprop!!
    Fins divendres!!
    petunets!!

    ResponElimina
  34. Guau!! Quina entrada!! Sóc la Mar, del blog El que no mata engreixa, i si tot va bé ens coneixerem el Divendres en el sopar. L'entrada m'ha conquistat, l'historia.....Tan de bo tots fossim més concients que el dia que nosaltres faltem poder podem ajudar a algú altre.
    Del pastís....Que jo en vull un troç!! M'encanten tots els pastissos de formatge.
    Per cert, unes fotos precioses.
    Petons. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  35. Mglòria, has fet una entrada genial !
    M'has fet emocionar amb les teves paraules, les teves fotos, la teva història i la teva manera de veure i explicar les coses de la vida, coses que hi són i que formen part de tots nosaltres. Estic contenta per la teva mare i per endolcir-ho amb la magnífica recepta !
    1 petó bonica

    ResponElimina

  36. Hola!
    Tu blog está genial, me encantaria afiliarlo en mis sitios webs de Turismo y por mi parte te pediría un enlace hacia mis web y asi beneficiarnos ambos con mas visitas.

    me respondes a munekitacate@gmail.com

    Saludoss!!

    ResponElimina
  37. Ahir em va semblar que era l'única persona que no havia vist aquesta entrada... I la veritat és que no tinc perdó per no haver vingut abans.
    Una blocada superemotiva, m'ha tocat especialment... jo ara tinc un germà que ha estat a punt de marxar però per sort el tenim aquí... amb una recuperació lenta i feixuga...i encara que no hi hagi transplantament pel mig m'he sentit a prop del moment aquest de celebrar dos aniversaris a l'hora el del primer naixement i el del segon!!!

    Una forta abraçada i de Glòria a Glòria, ja saps on som!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  38. Glòria, qué maravilla... La tarta me gusta, sí, no lo voy a negar; pero he quedado prendada de esas fotos. Son impresionantes. Me han puesto los pelos de punta. Supremas! Impactantes! Eres una crack!!!!
    Mucho besitos

    ResponElimina
  39. Quina recepta més perfecta!! m'ha encantat!!!

    petons

    ResponElimina
  40. Què bonic!!! Tot!!! L'entrada, les fotografies, el teu blog, tot el que expliques......
    Felicitats!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  41. Hola MªGloria
    Quina entrada mes bonica ¡¡¡ Quina fotografia ¡¡¡ Quina dolçor en l'explicació ¡¡¡ Quina dedicatoria ¡¡¡ M'ha emocionat l'historia, en seguia dues de paral-leles pero era la mateixa, una amb les fotografies i un altre amb la teva explicació. M'agradat molt i tronare a veuret.
    He fet una entrada de la Trobada Blocaire, et deixo l'enllaç per si ho vols veure. Espero que t'agradi ¡¡¡
    http://cangrejogrande.blogspot.com.es/2012/11/primer-encuentro-de-bloggers-de.html

    Una Abraçada, Agustí Cangrejo

    ResponElimina
  42. Glòria m'has fet caure la llàgrimeta!!!! FIu!
    I quines fotos més boniques!!!! Encara he de passejar-me pel teu blog, però la primera impresió (de divendres!!!) va ser molt bona!!!
    I encara penso de puè ens podem conèixer???
    Ptnts guapa

    ResponElimina
  43. Gracias por compartir en una entrada bloguera esos sentimientos. La vi el otro día y no tuve tiempo dejarte un comentario, sin embargo, me han estado viniendo a la mente tus palabras y esas imágenes y unido a ellas un recuerdo dulce de mi abuela cocinera, las fotos de interiores me recuerda terriblemente a su casa.
    Y la propuesta de mascarpone-toblerone es genial! Lo probaré fijo. Un fuerte abrazo, estoy encantada de compartir tu sitio.

    ResponElimina

Moltes gràcies per la vostra visita a Gourmenderies,
Mglòria